dilluns, 24 de desembre del 2012

Tiana Negra, un festival nostrat

Estem d'enhorabona. Es presenta el Festival de novel·la negra dedicat exclusivament a les novel·les criminals en la nostra llengua. De debó que faltava.
Sebastià Bennasar, el factòtum dels negrots catalans, apareix de nou movent els fils d'un programa molt interessant.
Els participants, els indispensables, Jaume Benavente, Àlex Escribà, Marc Moreno, Jordi Canal, Lluís Llort, Pau Vidal, Marta Banús, Salvador Balcells, Maria Dolors Sàrries, Anna Maria Vilallonga, etc. 
Ací teniu l'enllàç Tiania Negra
A

dissabte, 8 de desembre del 2012

Juli Alandes torna amb "Crònica Negra"

Tenim entre nosaltres una altra vegada el inspector dels mossos d'esquadra Miquel O'Malley, barceloní d'ascendència valenciana i origen irlandès, apassionat de Montaigne, a qui llegeix entre bala i bala i que, d'alguna manera l'ancora a la realitat racional d'una existència absolutament surrealista i esbojarrada.

Després de l'estrena amb El Crepuscle dels afortunats, La Magrana, 2010, Alandes , l'autor de Castelló de la Ribera, ens presenta Crònica Negra, Bromera, 20012, el títol per al text guanyador del XVII Premi Enric Valor de Novel·la "Mort mossàrab", dotat en uns llépols 17.000 euros.

Primer cas de l'inspector O'Malley, la trama adquireix pinzellades de la novel·la històrica en endinsar-se en el descobriment en 1987 a un mas aïllat d'uns manuscrits sobre Jaume I, fundador del regne de València, que provoquen uns misteriosos assassinats d'investigadors medievalistes. La formació d'historiador de l'autor i la preocupació per la identitat valenciana de segur que ens deixen un bon sabor de boca, com va passar amb El Crepuscle

Ja faig d'ell la meu lectura d'aquest Nadal. Enhorabona, Juli, i a fer sòlida la sèrie.

divendres, 7 de desembre del 2012

Huellebecq ens ha copiat

Confesem que hem llegit El mapa i el territori de Huellebecq impulsats per la trama negra a la qual s'al·ludia en la contraportada. 

Realment és un apartat residual en la història de l'artista, que reflexiona sobre les relacions personals, de poder, comercials en la societat actual amb una ironia i una mala llet notables, vgr. “la població rural francesa odia als forasters”. Premi Goncourt 2010, l'obra s'ha estalviat les crítiques que ressaltaven les opinions escandaloses de l'autor sobre el sexe i la religió en les anteriors novel·les. Encara que no se n'ha sortit del tot. Un crític tiquis-miquis va aixecar la llebre del plagi sobre determinades cites de la Wikipedia. El debat se centra si és un veritable plagi quan dónes les gràcies a la Wiki en l'apartat d'agraïments (nosaltres mai ho faríem), o si no és legítim copiar de la Wikipedia, on tot o en la seua major part és material copiat. Personalment, sí trobem desmanegades per a una lecutra fluïda determinades paràfrasis sobre la vida de les mosques o la història dels pobles de la França rural. 

La part de la investigació criminal no obstant això està tractada amb modèlica discreció i moderació. Els policies reben de l'autor la humanitat que els falta als personatges principals, la trama és breu, però impactant i té dues flors que volem ressaltar aquí.

La primera és la recomanació que li fan al comissari per llegir un bon autor de “polar”, Therry Jonquet. Doncs de ja, ens posem les piles per aconseguir algunes de les seves novel·les, diuen que La pell que habito, d'Almodóvar està basada en la seva Taràntula.

L'altra és una reflexió sobre l'assassinat que ens ha deixat impressionats per la feliç coincidència que apareixia en la nostra novel·la La visita del vent, del 2009, anterior per tant a El mapa i el territori. Houellebecq ho diu així: “El crim, i sobretot un crim que no siga canalla ni brutal, és una cosa molt íntima en la qual l'assassí expressa una mica de la seua personalitat, de la seua relació amb la víctima”. “L'assassinat és un acte de profunda intimitat”, dèiem nosaltres amb sequedat, ja ens hagués agradat ampliar-ho tan magníficament com ho fa l'autor francès. Pensàvem que proposàvem una cosa original, i ja veieu, les idees estan surant en l'aire, per ser caçades pel més espavilat. Per tant us transmetem la nostra doble satisfacció, la d'haver coincidit amb un dels grans i la de sentir-nos moralment plagiats i, naturalment millorats.