dilluns, 22 de febrer del 2010

Tancament de l'Institut d'Estudis Baleàrics

Sebastià Bennassar ens fa una crida per que signem el seu manifest. Llegiu-lo i doneu el vostre nom a l'adreça ballaruga@hotmail.com.

El manifest diu així:

En defensa de la cultura

Les Illes Balears estan vivint un moment de tragèdia cultural. La situació econòmica, que afecta a tots els sectors productius, està colpejant amb força tant a la indústria com als creadors culturals. En aquests moments és quan més es necessita el suport d’una administració pública que hauria de veure en els creadors de cultura una de les seves principals fonts de recursos de cara a la creació d’una imatge de país a mitjà i llarg termini.

Però sembla ser que les coses no van així. En moments ben durs s’ha reduït la despesa pública del Govern de les Illes Balears en matèria de cultura en un 18% d’un pressupost que ja de per si era minso. Per acabar-ho d’adobar ara es tanca l’Institut d’Estudis Baleàrics, un organisme que en la seva darrera etapa havia contribuït de forma vital a la creació d’una certa imatge de país, perquè era de les poques institucions que es dedicaven a fer cultura en tot el conjunt de les Illes Balears.

Són moltes les persones que no érem del partit polític que ostentava els principals càrrecs d’aquesta institució les que hem trobat a l’Institut d’Estudis Baleàrics una llar, perquè en la seva darrera fase l’entitat havia demostrat el seu caràcter no partidista i havia aconseguit dur endavant projectes culturals, alguns de primer ordre, i sobretot incorporar Menorca i Eivissa en la seva agenda d’actes i prioritats. Per això no s’entén que amb l’expulsió d’UM de les institucions illenques s’hagi decidit clausurar aquesta institució i no optar per deixar-la continuar canviant les persones que hi havia al capdavant.

La situació al Consell de Mallorca tampoc és molt millor, amb una àrea de cultura estrangulada financerament que té problemes per pagar subvencions pressupostades –no és normal que els diners de la Setmana del Llibre en Català hagin tardat tant en arribar- i fins i tot per pagar nòmines de treballadors com les de l’Espai Mallorca, que està desenvolupant una tasca capital per donar a conèixer les creacions culturals illenques en el primer mercat de referència que hem de tenir, que és Catalunya.

Per tot això, i davant de la situació cultural del país, demanam al president del Govern Balear, a la presidenta del Consell de Mallorca i als responsables de les institucions culturals del país que es repensin el desmantellament de l’Institut d’Estudis Baleàrics, que activin polítiques de dotació de fons als pressupostos culturals amb increment de pressupost per via extraordinària i que ajudin decididament a la creació cultural del país. Cultura no pot ser la jugueta de la qual prescindir en una societat que se vol lliure i democràtica. Prescindir de la indústria cultural i dels seus creadors és pa per avui i fam per demà i no ho podem consentir.

divendres, 19 de febrer del 2010

ARTICLE DE FRANCESC MOMPÓ: CANAL 9 LA NEGACIÓ DE LA CREACIÓ LITERÀRIA EN LA NOSTRA LLENGUA

LA ISETA
Els escriptors valencians a Canal 9
FRANCESC MOMPÓ
19 febrer 2010


Si ens atenem al que veiem a Canal 9 hem de deduir, sense cap esforç, que els valencians hem estat incapaços de generar escriptors en valencià –nom que rep la llengua catalana al País Valencià–. Ja podem estar hores i hores davant del televisor que el nostre ens públic, pagat amb els impostos de tots els valencians, no dirà res sobre l’existència d’uns éssers que sembla ser que no en tenen, d’existència. Dic sembla ser perquè haver-ne, n’hi ha bona cosa; i alguns, bastants, d’una qualitat altíssima. Per molt que s’entesten les ones de Canal 9 a negar l’evidència, el nivell de creació literària al País Valencià es pot comparar al de qualsevol altra cultura. Poetes, novel·listes, dramaturgs, assagistes... conformen tota una plèiade de lletraferits que són absolutament invisibles per a un ens que per cultura valenciana entén solament programes d’entreteniment fets la majoria d’ells en castellà i d’una ínfima qualitat. Si alguna vegada es veu impel·lida, per voler donar aparença democràtica de pluralitat, a informar sobre algun esdeveniment literari valencià se’l despatxa en deu segons. Això sí, de seguida donarà pas a cinc minuts sobre el preu de la carxofa, el ferrari de Camps i de Rita; o vint minuts de programació a la connexió amb diversos pobles si és que ha plogut; i quan neva, ja tenim la programació coberta de mig telenotícies.
Dos dels guardons literaris més importants com són els Premis Octubre i els Premis d’Alzira, no meresqueren per als directius de Canal 9 i per als polítics que la mangonegen més enllà d’uns deu segons de programació en les edicions passades.
Afortunadament són unes quantes dotzenes d’escriptors els que dia a dia, des del seu estat de transparència per a Canal 9, continuen escrivint en aquest País, per molt que s’entesten els de Canal 9 a amagar-los.
Valencians, Salut i Terra.

dijous, 18 de febrer del 2010

Olot Negra

'


El

L'Olot, Temps de Paraules reunirà figures de la novel·la negra

Es durà a terme durant tot l'abril

El cartell de l'Olot, Temps de Paraules. Foto: EL PUNT.

'Olot, Temps de Paraules d'aquest mes d'abril vinent reunirà a la capital garrotxina figures destacades de la creació literària i de la crítica del gènere negre de primer ordre. En espera del programa definitiu, els promotors han avançat que seran a Olot autors de la talla de Leonardo Padura i experts com ara Jordi Canal.

La regidora de Cultura, Anna Torrent, i la coordinadora de l'Olot, Temps de Paraules, Carme Simon, van coincidir a destacar que l'abril literari –amb propostes quasi a diari a l'entorn de la literatura– farà aquest any un salt qualitatiu, amb el doble objectiu d'atendre la moda creixent de l'afició a la novel·la negra i de captar públic d'arreu. Totes dues van recordar que el Club de la Lectura que dirigeix el professor de literatura de la Universitat de Salamanca i especialista en el gènere negre, Àlex Martín, ha multiplicat per dos el nombre d'assistents coincidint que està dedicat a aquesta literatura. Per això, el mateix Martín ha estat l'encarregat d'organitzar el contingut de l'Olot, Temps de Paraules. Només ha pogut avançar la programació de la primera setmana, que començarà el dimarts 6 d'abril amb una conferència de Jordi Canal, director de La Bòbila de l'Hospitalet, especialitzada en el gènere negre. Canal tractarà sobre les etiquetes d'aquest gènere. L'endemà, l'escriptor cubà Leonardo Padura parlarà de la seva obra i del personatge estrella de les seves novel·les, el policia Mario Conde.

El dia 9 d'abril, Paco Camarasa, que regenta amb Montse Clavé la llibreria Negre i Criminal del carrer de la Sal de Barcelona i promotor de la BCNegra, parlarà sobre els mítics personatges de novel·la negra Sherlock Holmes, Jules Maigret, l'Agent de la Continental i Philip Marlowe. I tancarà aquesta primera setmana de l'Olot, Temps de Paraules una taula rodona, el dissabte 10 d'abril, sobre els crims rurals, moderada per Àlex Martín.

Carme Simon hi ha afegit que els dilluns de cada setmana vindrà un autor a explicar la seva obra, i que n'hi haurà de catalans, d'espanyols i de la resta del món. Els dimarts a la Filmoteca hi haurà el passi d'una pel·lícula del gènere. Els dimecres, excepte el 21 d'abril, es faran espectacles literaris a l'Orfeó Popular. Els dijous estaran dedicats als escriptors internacionals. Els divendres, a les conferències sobre diversos aspectes de la novel·la negra, a càrrec d'especialistes destacats. I els dissabtes, a les taules rodones. També s'ha programat un espectacle musical amb el saxofonista Dani Nel·lo, amb peces de pel·lícules o inspirades en trossos de novel·les, i dues exposicions, una sobre Holmes i una altra de producció pròpia del Museu de la Garrotxa.


diumenge, 14 de febrer del 2010

Les impressions de Tià bennasar a València

diumenge 14 de febrer de 2010

VALÈNCIA EN DIMARTS


A l'Alaris em toca anar assegut d'esquenes, donant-li el cul a la ciutat que m'espera i que m'acollirà durant el dia d'avui. No sé si és un presagi o un símptoma de qualque cosa. En el tren hi ha el brogit insuportable dels empresaris que van a la ciutat i que parlen entre ells, tots quatre, en un perfecte espanyol que fustiga les orelles tant com la presència sobre una de les tauletes del diari d'extrema dreta que fulleja precisament el que va millor vestit i el que sembla més educat de tots ells, l'únic que té el detall d'aixecar-se per anar a parlar pel mòbil a la cafeteria. En arribar, la immensitat de l'Estació del Nord i la bonior climatològica, un taxi fins a l'hotel on dos asiàtics estan fent el registre d'entrada i demanen amb preocupació si els queda molt lluny la fira. Doncs sí. Estam a l'Avinguda del Port -les ofertes per internet són aquestes- i per primera vegada no estic a l'Expo-Hotel, on m'allotjo normalment per allò de recordar les nits dels Octubre. Pujo a l'habitació, correcta, senzilla, còmoda, i baixo a dinar. La paella valenciana és més que correcta, però se m'inflen les orelles sentint de nou converses d'empresaris del PP que diuen que la Rita té raó i que el que s'ha de fer és destrossar el Cabanyal. Fan ganes d'aixecar-se i fotre'ls hòsties fins que rebentin. "Hem de matar més quillos", diu una novel·la, però els objectius han de ser els qui tenen els quartos, els qui creuen que tenen la raó amb els seus euros i el seu ciment. Pujo de nou a l'habitació. Migdiada. Passeig per la ciutat, recórrec l'Albereda pensant en Estellés i en el Salva i en la quantitat de vegades que hem solcat aquests carrers. Passo les torres de Serrans per endinsar-me en la València de sempre, la que paga la pena. Creuament amb el Manel Marí, arribada a l'edifici Octubre, la pau i l'esplendor i l'alegria de veure que mai no ens trauran els símbols, que València és catalana encara que ho vulguin amagar. La Pepa m'espera. L'Emili també, diu que vol muntar quelcom de novel·la negra. Tant de bo fructifiqui. Coca-cola amb l'Esperança Camps i el Xavier Aliaga. Pujam al terrat amb un dels ascensors més impactants del món. La presentació del llibre. Hi ha la Núria Cadenes, com si fóssim en uns octubre. I en acabar, unes cerveses al Lisboa, estibat com sempre. Hora de les desaparacions. Em quedo sol amb la Pepa i anam a la Diabla a sopar, de nou el record del Salva, amanida de formatge de cabra, pasta amb pesto de tomàtiga seca. I ja de nit, taxi fins a l'hotel. València no està perduda, però a poc a poc entre tots, ens estan convencent perquè la deixem morir. Per part meva no serà.

dissabte, 6 de febrer del 2010

JAUME FUSTER EN EL RECORD




Demà comença la setmana de novel·la negra de Barcelona i per ventura seria imprescindible recordar que un dia com avui de 1998 les lletres catalanes perdien una de les seves figures més importants: Jaume Fuster. Fuster va ser un home cabdal per a augmentar el nivell de professionalització dels escriptors en català i a més a més va ser el pare del gènere negre en català -juntament amb Tasis i Pedrolo-, però no només això. El millor homenatge que se li pot fer és llegir els seus llibres -imprescindibles per entendre aquest país-països catalans contemporanis- i tenir ben present que tots tenim una tradició. Cal recordar Fuster i cal rellegir Pedrolo, de qui enguany es compleixen 20 anys de la seva mort, un altre dels homenots que hem de tenir a la capçalera.

Setmana negra a Barcelona


Sebastià Bennassar (Periodista)

Aquesta setmana Barcelona s’ha tintat de sang. No era en un sentit físíc, encara que sí que n’ha correguda una mica perquè la capital catalana de cada dia està més violenta, sinó en forma de literatura. I és que aquests dies Barcelona celebra la sisena edició del festival dedicat a la novel·la negra. Dimecres, a l’hora de la migdiada i a la Capella del carrer Hospital –un espai religiós recuperat, per sort per a la ciutadania- va ser el torn dels escriptors en llengua catalana. La taula rodona estava moderada pel màxim especialista en el gènere, Àlex Martín, i presentaren les seves novel·les Carles Quílez, Sebastià Jovanni, Albert Salvadó, Agustí Vehí i un servidor.

Hi va haver reflexions sucoses i de bon de veres a la tertúlia, però n’hi va haver dues especialment interessants: la degradació del periodisme i de la professió periodística en un temps on hi ha més mitjans i més informació que mai –aportació feta per Carles Quílez- i la fidelitat als ideals i la seva pèrdua feta per Vehí, que ha ambientat la seva novel·la en els dies de la desfeta de la República, quan dos policies han d’intentar mantenir-se fidels als ideals que defensen i a la seva feina quan tot s’enfonsa.

En el món que ens ha tocat viure, en la Mallorca contemporània, les dues reflexions són molt bones i molt lúcides, perquè sembla que hi hagi gent que cregui que ja n’hi prou d’investigar determinades corrupcions, quan realment els fiscals i els jutges simplement estan fent la seva feina, i que els periodistes no tenim cap mena d’ètica ni de respecte cap a la nostra professió. Al contrari. Estam en uns moments en els quals el periodisme està patint tal volta una crisi d’indústria i certament una manca de crítica amb el poder establert. No s’està invertint en formar bons professionals que incomodin amb les seves preguntes i amb el seu posicionament crític, però sovint s’oblida que molts cops la corrupció existeix perquè algú la denuncia i altres la investiguen. Si no viuríem en el miratge de la dictadura conformista. De vegades la novel·la negra ens bones lliçons.


dilluns, 1 de febrer del 2010

Sebastià Bennasar presenta Mateu el president a València

MATEU EL PRESIDENT AL BCNEGRA (I A VALÈNCIA)

És un plaer dir-vos que "Mateu el president", la meva darrera novel·la, serà ben present aquesta setmana a Barcelona i la que ve a València. Així les coses, el dia 3 Àlex Martín moderarà la taula dedicada als autors catalans amb novel·la negra en el 2009 -no tots, però sí molts-. Es tracta de Sebastia Jovanni (sensacional la seva "Emulsió de ferro"), Carles Quílez, Albert Salvadó, Agustí Behí i un servidor (espero no deixar-me ningú). Serà a les 16.00 hores a la Capella, al carrer Hospital.

El dia 4, a les 19.30 hores. L'acció es trasllada a l'Espai Mallorca, on parlarem sobre novel·la negra mallorquina amb Miquel Vicens Escandell i el mestre Antoni Serra.

I el dia 9 a València, al centre de cultura Octubre, presentació de "Mateu el president" amb Xavier Aliaga i Esperança Camps fent de padrins de la criatura.