dilluns, 24 de desembre de 2012

Tiana Negra, un festival nostrat

Estem d'enhorabona. Es presenta el Festival de novel·la negra dedicat exclusivament a les novel·les criminals en la nostra llengua. De debó que faltava.
Sebastià Bennasar, el factòtum dels negrots catalans, apareix de nou movent els fils d'un programa molt interessant.
Els participants, els indispensables, Jaume Benavente, Àlex Escribà, Marc Moreno, Jordi Canal, Lluís Llort, Pau Vidal, Marta Banús, Salvador Balcells, Maria Dolors Sàrries, Anna Maria Vilallonga, etc. 
Ací teniu l'enllàç Tiania Negra
A

dissabte, 8 de desembre de 2012

Juli Alandes torna amb "Crònica Negra"

Tenim entre nosaltres una altra vegada el inspector dels mossos d'esquadra Miquel O'Malley, barceloní d'ascendència valenciana i origen irlandès, apassionat de Montaigne, a qui llegeix entre bala i bala i que, d'alguna manera l'ancora a la realitat racional d'una existència absolutament surrealista i esbojarrada.

Després de l'estrena amb El Crepuscle dels afortunats, La Magrana, 2010, Alandes , l'autor de Castelló de la Ribera, ens presenta Crònica Negra, Bromera, 20012, el títol per al text guanyador del XVII Premi Enric Valor de Novel·la "Mort mossàrab", dotat en uns llépols 17.000 euros.

Primer cas de l'inspector O'Malley, la trama adquireix pinzellades de la novel·la històrica en endinsar-se en el descobriment en 1987 a un mas aïllat d'uns manuscrits sobre Jaume I, fundador del regne de València, que provoquen uns misteriosos assassinats d'investigadors medievalistes. La formació d'historiador de l'autor i la preocupació per la identitat valenciana de segur que ens deixen un bon sabor de boca, com va passar amb El Crepuscle

Ja faig d'ell la meu lectura d'aquest Nadal. Enhorabona, Juli, i a fer sòlida la sèrie.

divendres, 7 de desembre de 2012

Huellebecq ens ha copiat

Confesem que hem llegit El mapa i el territori de Huellebecq impulsats per la trama negra a la qual s'al·ludia en la contraportada. 

Realment és un apartat residual en la història de l'artista, que reflexiona sobre les relacions personals, de poder, comercials en la societat actual amb una ironia i una mala llet notables, vgr. “la població rural francesa odia als forasters”. Premi Goncourt 2010, l'obra s'ha estalviat les crítiques que ressaltaven les opinions escandaloses de l'autor sobre el sexe i la religió en les anteriors novel·les. Encara que no se n'ha sortit del tot. Un crític tiquis-miquis va aixecar la llebre del plagi sobre determinades cites de la Wikipedia. El debat se centra si és un veritable plagi quan dónes les gràcies a la Wiki en l'apartat d'agraïments (nosaltres mai ho faríem), o si no és legítim copiar de la Wikipedia, on tot o en la seua major part és material copiat. Personalment, sí trobem desmanegades per a una lecutra fluïda determinades paràfrasis sobre la vida de les mosques o la història dels pobles de la França rural. 

La part de la investigació criminal no obstant això està tractada amb modèlica discreció i moderació. Els policies reben de l'autor la humanitat que els falta als personatges principals, la trama és breu, però impactant i té dues flors que volem ressaltar aquí.

La primera és la recomanació que li fan al comissari per llegir un bon autor de “polar”, Therry Jonquet. Doncs de ja, ens posem les piles per aconseguir algunes de les seves novel·les, diuen que La pell que habito, d'Almodóvar està basada en la seva Taràntula.

L'altra és una reflexió sobre l'assassinat que ens ha deixat impressionats per la feliç coincidència que apareixia en la nostra novel·la La visita del vent, del 2009, anterior per tant a El mapa i el territori. Houellebecq ho diu així: “El crim, i sobretot un crim que no siga canalla ni brutal, és una cosa molt íntima en la qual l'assassí expressa una mica de la seua personalitat, de la seua relació amb la víctima”. “L'assassinat és un acte de profunda intimitat”, dèiem nosaltres amb sequedat, ja ens hagués agradat ampliar-ho tan magníficament com ho fa l'autor francès. Pensàvem que proposàvem una cosa original, i ja veieu, les idees estan surant en l'aire, per ser caçades pel més espavilat. Per tant us transmetem la nostra doble satisfacció, la d'haver coincidit amb un dels grans i la de sentir-nos moralment plagiats i, naturalment millorats.

dijous, 8 de novembre de 2012

Enhorabona, Andreu


Andreu Martín guanya el premi Crims de Tinta 


Els 4.000 euros de la V edició del premi Crims de Tinta –convocat pel departament d'Interior de la Generalitat i publicat per La Magrana– ha anat a parar a  la novel·la Societat negra, d'Andreu Martín, amb les màfies orientals a Barcelona com a tema central.

"Juro que no tenia ni idea que estava en marxa l’Operació Emperador quan l’escrivía", va bromejar l’escriptor barceloní en replegar el premi amb el seu característic humor àcid, tot referint-se a les recents detencions per la màfia xinesa de blanqueig de diners negres.

La novel·la parteix de la macabra troballa del cadàver decapitat d'una dona a la capital catalana. L'autoria de la mort de la dona apunta, en principi, a grups juvenils violents, encara que la investigació dels Mossos condueix fins a un magatzem de roba a l'engròs regentat per un ciutadà xinès, fet que desperta sospites de les màfies orientals.

Paco Camarasa, l’indispensable llibreter de Negra i Criminal, en nom del jurat del premi ha destacat l'actualitat i originalitat de l'obra a l'hora d'abordar noves formes de delinqüència d'una manera "àgil, ben construïda i fent gala d'una excel·lent documentació".

Andreu Martín (Barcelona, 1949), l’autor més representatiu del gènere negre en català i un dels més reconeguts a l’Estat espanyol i a Europa, ha escrit de més de mig centenar de novel·les, i ha guanyat nombrosos premis literaris, com el Cercle del Crim 1980 per Pròtesis, i tres vegades el Hammet de l'Associació Internacional d'Escriptors Policíacs, el Nacional de Literatura Juvenil 1989 amb No demanis llobarro fora de temporada (junt a Jaume Ribera), protagonitzada pel personatge Flanagan, el Ateneo de Sevilla 2000 per Bellísimes persones. L’últim ha estat el Sant Joan de 2012 per Cabaret Pompeya.

Els guanyadors de les anteriors edicions dels Crims de Tinta foren el 'mosso d'esquadra' Marc Pastor per La mala dona, el periodista Carles Quílez per La solitud de Patrícia, l’escriptora Teresa Solana per Negres tempestes i el subinspector de la Guàrdia Urbana Agustí Vehí per Quan la nit mata el dia. 

diumenge, 23 de setembre de 2012

Curs de novel·la negra

Sabastià Bennasar, negrot amb títol, està duent a terme uns cursos d'escriptura que cal difondre, per si algú s'anima. Ací va el link 

dilluns, 23 de juliol de 2012

dimarts, 3 de juliol de 2012

Rebost d'entrevistes negres


Entrevistes a autors negres a dojo. Al portal Llibres per llegir teniu entrevistes a gent tant interessant com Jordi de Manuel, Vicent Usó, Andreu Martin o Marià Sánchez Soler.
Punxeu ací

dijous, 5 d’abril de 2012

Ebre Negre, una nova edició


La nova trobada de l'Ebre Negre ens du a conjuminar la Història amb el crim. La presentació del llibre de relats
Clio, musa i assassina, reunirà el bo i millor de la literatura negra a terres ebrenques. Punxeu aquesta interessant entrevista amb Jordi Pijoan, qui amb Fede Cortés, i una altra novel·la dels seus detectius Johnson&Johnson sota el braç, són els comissaris de l'event. De Valderoures al món.

dissabte, 11 de febrer de 2012

Post de l'entrevista en la Cerimònia de Lluirament de premis

Escolteu l'entrevista sobre el minut 29, si voleu anar apressa.

Tenim el Premi Maties Pallarés de Pena-roja de Tastavins



comarquesnord.cat, Pena-roja
» dillus, 23 de gener de 2012

Lo passat divendres 20 de gener, emmarcat dins de la festa dels Sants Patrons de Pena-roja, es va celebrar el lliurament dels premis del VIII Concurs de Relats Curts ‘Maties Pallarès’ i del VIII Concurs de Pintura‘Desideri Lombarte’. En lo cas del primer, la guanyadora va ser la tarragonina de 17 anys Irene Martí Gil amb lo treball titulat ‘Fusta de cirerer’, i el segon premi va ser atorgat a l’escriptor de Montalbán Gregorio Royo Bello pel seu ‘Esto es un atraco’. En lo concurs de pintura, el primer i únic premi va recaure en la pintora afincada a Fondespatla, Ingrid Tussell, per ‘Burbujas para un rinoceronte’.

Des del Ajuntament de Pena-roja, organitzador dels concursos, se va valorar de manera molt positiva esta vuitena edició, tant pel gran nombre de participants, més de 100 en la categoria de relats i uns 22 en el certamen pictòric, com pel alt nivell dels treballs presentats. “La valoració d’enguany és molt bona perquè hi ha hagut molta participació i el nivell ha sigut molt alt, mos ho han posat molt difícil”, va afirmar Juan Carlos Gil, regidor de cultura de Pena-roja. Cal ressaltar que els treballs presentats provenen de diferents indrets, tant de persones del Matarranya, com de altres territoris i comunitats autònomes. De fet, esta participació respon al intent de l’organització d’intentar dinamitzar l’àmbit cultural de la zona.

Finalment, s’ha d’assenyalar que tant l’organització com los participants vam voler ressaltar l’important esforç que supose per a un ajuntament com lo de Pena-roja seguir organitzant estos premis en un temps de crisi econòmica. “La veritat és que és complicat apostar per uns premis així en los temps que corren, però natres ho seguirem intentant”, va defensar Gil. En la mateixa línia, los premiats també van voler valorar l’esforç fet. “Que un poble com Pena-roja programo una activitat com esta, un premi literari i de pintura com este, a mi m’ompli de satisfacció i he de fer un reconeixement públic de la valentia que signifique això”, va manifestar Gregorio Royo, guanyador del segon premi en lo VIII Concurs de Relats.

dimarts, 31 de gener de 2012

La novel·la negra a Saforíssims amb Vicent Usó i Joan Pla


El dissabte 29 celebràrem un Tu a Tu de Saforíssims molt interessant. Vicent Usó presentà la seua magnífica novel·la La mà de ningú, de la qual no se'n pot explicar l'argument perquè faria malbé el plaer del lector per descobrir la trama. Joan Pla, de la mà d'una magnífica edició a Edcions 69, portà Don Fabrizzio, una molt punyent revisió a la societat castellonenca de l'especulació la corrupció i els aeroports sense avions. El debat, per menjar a abanda, sense desperdici. La paella a la Drova amb Josep Piera la culminació excelsa. Us deixa amb la notícia del Levante publicada al web del Casal Jaume I. Per cert, eixe que posa cara d'haver vist un aparegut, sóc jo quan m'assabentava per Robert que era l'hora de plegar, tant com xalàvem.

dimarts, 24 de gener de 2012

Xarrada amb Pla i Usó











El dissabte us esperem a Saforíssims per xarrar del que us semble sobre la novel·la negra nostrada. Us deixe amb la tarja