dissabte, 6 de febrer de 2010

Setmana negra a Barcelona


Sebastià Bennassar (Periodista)

Aquesta setmana Barcelona s’ha tintat de sang. No era en un sentit físíc, encara que sí que n’ha correguda una mica perquè la capital catalana de cada dia està més violenta, sinó en forma de literatura. I és que aquests dies Barcelona celebra la sisena edició del festival dedicat a la novel·la negra. Dimecres, a l’hora de la migdiada i a la Capella del carrer Hospital –un espai religiós recuperat, per sort per a la ciutadania- va ser el torn dels escriptors en llengua catalana. La taula rodona estava moderada pel màxim especialista en el gènere, Àlex Martín, i presentaren les seves novel·les Carles Quílez, Sebastià Jovanni, Albert Salvadó, Agustí Vehí i un servidor.

Hi va haver reflexions sucoses i de bon de veres a la tertúlia, però n’hi va haver dues especialment interessants: la degradació del periodisme i de la professió periodística en un temps on hi ha més mitjans i més informació que mai –aportació feta per Carles Quílez- i la fidelitat als ideals i la seva pèrdua feta per Vehí, que ha ambientat la seva novel·la en els dies de la desfeta de la República, quan dos policies han d’intentar mantenir-se fidels als ideals que defensen i a la seva feina quan tot s’enfonsa.

En el món que ens ha tocat viure, en la Mallorca contemporània, les dues reflexions són molt bones i molt lúcides, perquè sembla que hi hagi gent que cregui que ja n’hi prou d’investigar determinades corrupcions, quan realment els fiscals i els jutges simplement estan fent la seva feina, i que els periodistes no tenim cap mena d’ètica ni de respecte cap a la nostra professió. Al contrari. Estam en uns moments en els quals el periodisme està patint tal volta una crisi d’indústria i certament una manca de crítica amb el poder establert. No s’està invertint en formar bons professionals que incomodin amb les seves preguntes i amb el seu posicionament crític, però sovint s’oblida que molts cops la corrupció existeix perquè algú la denuncia i altres la investiguen. Si no viuríem en el miratge de la dictadura conformista. De vegades la novel·la negra ens bones lliçons.