SUPLEMENT DE CULTURA DEL DIARI DE BALEARS / NÚMERO 430 / 7 DE NOVEMBRE DEL 2009
EL BON VENT BUFA DEL SUD
La visita del vent
Andrea Robles
Editorial Riu Blanc, Gandia, 2009
214 Pàg / 15.60 €
http://dbalears.cat/arxiu/pdf/648/2
En aquesta primera novel·la,Maria Teresa Enrique i Gregorio Royo, que han estat periodistes i que actualment són professors, ens demostren que el País Valencià té una realitat amagada molt més sòrdida que la que pot aparèixer a les planes dels mitjans de comunicació (i ja és dir)
Que la novel·la negra en català està passant per una segona joventut després del boom dels tardovuitantes dels primers noranta és una cosa que queda clara quan es repassa la nòmina d’autors i llibres que s’han publicat en els darrers deu anys, i molt especialment en els darrers quatre, sembla que hem assistit a un ressorgiment del negre com a fenomen mundial. I si bé continuam mancats d’una gran col·lecció com reclamen els especialistes i els estudiosos del gènere, allò que sí que es pot constatar és que el gènere està ocupant amb notable intensitat els catàlegs generalistes de moltes editorials. I que també esdevé una proposta interessant en el conjunt que proposen les editorials petites –ep, amb una tasca constant i fermaque s’ha de seguir perquè sovint són les que proposen noves tendències i coses diferents.
I que la novel·la negra en català ha tengut notables conradors en el País Valencià també és quelcom
fora de dubte. El que ja no estava tan clar és si hi hauria relleu per als Ferran Torrent i companyia,
però en els darrers anys s’ha resolt el dubte. I una de les darreres aportacions a l’esvaïment d’aquesta incertesa arriba de la mà d’Andrea Robles i La visita del vent, que ha publicat l’editorial
Riu Blanc. En aquesta primera novel·la, Maria Teresa Enrique i Gregorio Royo, que han estat periodistes i que actualment són professors, ens demostren que el País Valencià té una realitat amagada molt més sòrdida que la que pot aparèixer a les planes dels mitjans de comunicació (i ja és dir).
La trama de la novel·la és senzilla d’explicar fins allà on es pot contar sense privar-vos dels misteris necessaris d’una lectura d’aquest tipus: una partida de drogues ha d’arribar al País València.
Un colombià ha de supervisar l’operació. I pel mig hi ha uns diners desapareguts, els complexos
entramats de les xarxes de neonazis al País Valencià, una dona fatal i policies (bons i corruptes, com sempre). Tot això trenat amb molta habilitat per Andrea Robles –un pseudònim que dirà molt als lectors de novel·la negramediterrània per tot l’homenatge que hi ha a Camilleri i a Vázquez Montalbán- per aconseguir una novel·la que es llegeix amb molta celeritat, amb un ritme frenètic.
El principal encert de la novel·la és la caracterització de la parella de policies protagonistes de la
trama i també el domini en la dosificació de la informació. Administrar amb mestria què es conta i
quan es conta és una de les coses més importants en la narrativa negra i aquesta parella que escriu
a quatremans ho fa a la perfecció. Si no seria impossible mantenir l’atenció fins al final.
Puc dir-vos, a més a més, que les darreres quaranta pàgines són gairebé d’infart, com manen els cànons. El domini del llenguatge audiovisual, la plasmació estètica de les escenes d’acció i la successió dels esdeveniments fan que la novel·la transiti amb celeritat i que la seva lectura produeixi el plaer d’assistir a un text ben trenat. També s’ha de dir que la novel·la va de menys a més fins a l’apoteosi final, i si bé al principi hi ha algun diàleg que tal volta trontolla una mica i alguna descripció enrevessada això ràpidament se supera i La visita del vent guanya agilitat fins al vertiginós
final.
Després de la lectura només podem desitjar que Andrea Robles no es quedi en aquesta flor primerenca i ràpidament puguem tenir notícies fresques del Sud del País. I posats a fer, per tal d’arribar a la perfecció, que hi hagi una tasca d’edició encara més polida que llevi algunes de les errades ortogràfiques detectables. Llavors ja haurem tocat el cel amb un dit.
Lavisitadelvent
Andrea Robles
Editorial Riu Blanc, Gandia, 2009
214 Pàg / 15.60
EL BON VENT BUFA DEL SUD
La visita del vent
Andrea Robles
Editorial Riu Blanc, Gandia, 2009
214 Pàg / 15.60 €
http://dbalears.cat/arxiu/pdf/648/2
En aquesta primera novel·la,Maria Teresa Enrique i Gregorio Royo, que han estat periodistes i que actualment són professors, ens demostren que el País Valencià té una realitat amagada molt més sòrdida que la que pot aparèixer a les planes dels mitjans de comunicació (i ja és dir)
Que la novel·la negra en català està passant per una segona joventut després del boom dels tardovuitantes dels primers noranta és una cosa que queda clara quan es repassa la nòmina d’autors i llibres que s’han publicat en els darrers deu anys, i molt especialment en els darrers quatre, sembla que hem assistit a un ressorgiment del negre com a fenomen mundial. I si bé continuam mancats d’una gran col·lecció com reclamen els especialistes i els estudiosos del gènere, allò que sí que es pot constatar és que el gènere està ocupant amb notable intensitat els catàlegs generalistes de moltes editorials. I que també esdevé una proposta interessant en el conjunt que proposen les editorials petites –ep, amb una tasca constant i fermaque s’ha de seguir perquè sovint són les que proposen noves tendències i coses diferents.
I que la novel·la negra en català ha tengut notables conradors en el País Valencià també és quelcom
fora de dubte. El que ja no estava tan clar és si hi hauria relleu per als Ferran Torrent i companyia,
però en els darrers anys s’ha resolt el dubte. I una de les darreres aportacions a l’esvaïment d’aquesta incertesa arriba de la mà d’Andrea Robles i La visita del vent, que ha publicat l’editorial
Riu Blanc. En aquesta primera novel·la, Maria Teresa Enrique i Gregorio Royo, que han estat periodistes i que actualment són professors, ens demostren que el País Valencià té una realitat amagada molt més sòrdida que la que pot aparèixer a les planes dels mitjans de comunicació (i ja és dir).
La trama de la novel·la és senzilla d’explicar fins allà on es pot contar sense privar-vos dels misteris necessaris d’una lectura d’aquest tipus: una partida de drogues ha d’arribar al País València.
Un colombià ha de supervisar l’operació. I pel mig hi ha uns diners desapareguts, els complexos
entramats de les xarxes de neonazis al País Valencià, una dona fatal i policies (bons i corruptes, com sempre). Tot això trenat amb molta habilitat per Andrea Robles –un pseudònim que dirà molt als lectors de novel·la negramediterrània per tot l’homenatge que hi ha a Camilleri i a Vázquez Montalbán- per aconseguir una novel·la que es llegeix amb molta celeritat, amb un ritme frenètic.
El principal encert de la novel·la és la caracterització de la parella de policies protagonistes de la
trama i també el domini en la dosificació de la informació. Administrar amb mestria què es conta i
quan es conta és una de les coses més importants en la narrativa negra i aquesta parella que escriu
a quatremans ho fa a la perfecció. Si no seria impossible mantenir l’atenció fins al final.
Puc dir-vos, a més a més, que les darreres quaranta pàgines són gairebé d’infart, com manen els cànons. El domini del llenguatge audiovisual, la plasmació estètica de les escenes d’acció i la successió dels esdeveniments fan que la novel·la transiti amb celeritat i que la seva lectura produeixi el plaer d’assistir a un text ben trenat. També s’ha de dir que la novel·la va de menys a més fins a l’apoteosi final, i si bé al principi hi ha algun diàleg que tal volta trontolla una mica i alguna descripció enrevessada això ràpidament se supera i La visita del vent guanya agilitat fins al vertiginós
final.
Després de la lectura només podem desitjar que Andrea Robles no es quedi en aquesta flor primerenca i ràpidament puguem tenir notícies fresques del Sud del País. I posats a fer, per tal d’arribar a la perfecció, que hi hagi una tasca d’edició encara més polida que llevi algunes de les errades ortogràfiques detectables. Llavors ja haurem tocat el cel amb un dit.
Lavisitadelvent
Andrea Robles
Editorial Riu Blanc, Gandia, 2009
214 Pàg / 15.60
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada