dilluns, 20 de juliol de 2009

Huracà Larsson

L'autor no amaga dades fonamentals per a endevinar qui és el dolent



Comentari de la novel·la Els homes que no estimaven les dones per Francesc Morant




MILLENNIUM, una trilogia d'Stieg Larsson: Els homes que no estimaven les dones, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina, i La reina al palau dels corrents d'aire.



STIEG LARSSON (Suècia, 1954-2004).
Periodista i corresponsal de guerra, expert en grups de l'extrema dreta, va participar, a mitjan dels 80, en la fundació del projecte antiviolència Stop the Racism i, en 1995, en l'Expo Foundation, de la revista de la qual, Expo, fou director. Plenament compromés contra tot tipus de violència, va escriure diferents llibres d'investigació periodística sobre els grups nazis del seu país i sobre les fosques connexions entre l'extrema dreta i el poder polític i financer.
Va ser un entusiasta del gènere negre i la ciència ficció.




Els homes que no estimaven les dones (Col·leció Clàssica. Columna Edicions).
Mikael Blomkvist, periodista, encausat per una querella per difamació i calúmnia, rep, del poderós empresari Henrik Vanger, l'encàrrec d'investigar la desaparició, temps arrere, de la seua neboda Harriet Vanger. Mikael accepta l'encàrrec i, amb l'ajuda de Lisbeth Salander, una dona socialment inadaptada, incontrolable, plena de tatuatges i piercings, amb una memòria fotogràfica i grans coneixements informàtics, comença a investigar.



A la novel·la podem trobar, sense oblidar-nos de la família Vanger, tres grups de personatges. Per un costat, hi ha els empleats de la revista Millennium (on treballa Mikael i de la qual és propietari), per un altre els de l'empresa de seguretat Milton Security (on treballa esporàdicament Lisbeth) i, finalment, el col·lectiu de policies.
Es tracta d'una història complexa, d'una bona trama amb multitud de personatges, alguna d'ells brillants, a cada un dels quals l'autor dedica l'espai adequat. Entre tots ells cal destacar el peculiar i captivador personatge de Lisbeth Salander, el qual va atraient el nostre interés i adquirint cada vegada més força segons avança la novel·la.
Una qualitat positiva de la novel·la és que no amaga dades fonamentals per a endevinar qui és el dolent. L'autor ens presenta de forma honesta la trama i, de fet, disposem, al mateix temps que els protagonistes, de totes les dades per a desembolicar la història.
En resum, una bona novel·la en la qual allò que se'ns conta interessa i sorprén, amb un bon argument, ben desenvolupat, amb uns personatges ben definits i un llenguatge generalment directe i àgil.