dimarts, 30 de març de 2010

El Barça literari (I) Sang culé


El Barça està de moda. Són modèliques les sis copes de la temporada anterior, el joc que enamora, la personalitat de l'entrenador, el sistema de gestionar la pedrera. Prova de la implantació social del club és el fet que també ha arribat a la literatura. Que sapiguem, controlem les dues novel·les negres de Pijoan-Barrera i la de Sebastià Benassar. A més a més l'últim premi Ramon Llull 2009 ha anat a parar a Viçens Villatoro amb Tenim un nom, novel·la amb el Barça com a element cohesionador entre pares i fills. I ara acaba d'eixir el llibre de Laporta Un somni per als meus fills, on el president del Barça parla del club i de Catalunya.

Comentarem en articles separats les dues novel·les negres perquè l'interés s'ho mereix, encara que les dues demanen un tractament de continuïtat ja que comparteixen no només el gènere literari, sinó temàtica: un complot contra la vida de Laporta.

És evident que la personalitat controvertida del president del Barça és un focus d'atracció de fílies, però tambè de fòbies, que són les que enceten el mecanisme de la trama de les novel·les. El fet que els antagonismes contra Laporta vinguen de l'interior en el cas de Pijoan-Barreres i de l'exterior en el de Benassar, donen a les dues històries un estranya complementarietat que ens ofereix una magnífica panoràmica del club dins la societat catalana en ple procés de globalització.

Potser siga aquest últim aspecte el que ve subratllat per Pijoan-Barrera, encara que és fonamental considerar la magnífica descripció que ens fan de les entremaliadures d'una organització que funciona com una maquinària de precisió a l'hora de fer diners.

A Sang culé la mort del president, sense estalviar en cap moment els detalls més escabrosos d'un crim sagnant, violent i tètric (l'assassinat s'efectua als serveis de la llotja presidencial del Camp Nou enmig d'un partit), enceta una investigació que disseccionarà tots els estaments socials i sexuals, des dels neonazis dels Boixos i els més humils jugadors del tercer món, passant pels camperols de la Terra Baixa, l'església, fins a la cúpula empresarial i política.

La sotragada moral dels autors a la societat catalana és considerable. Els personatges, nedant en les aigües tèrboles que remena la fina ironia amb què els carreguen els autors, estan descrits amb quadres sense mancances. Inoblidable el cap de seguretat valencià, el factòtum, el conseller que amaga els secrets inconfessables. Gran troballa la dels detectius gais, una munió de força física i delicadesa veritablement electritzant i suggerent. Com a contrapunt a les històries amb què va topant-se la investigació, la novel·la respira amb la línia narrativa dels cercadors de fitxatges, el fil que arriba directament tramat des de l'anterior novel·la Tu no m'estimes, definida per La Vanguardia com una de les més originals de la temporada. I Sang culé no ha perdut aquesta espenta.

dilluns, 8 de març de 2010

Participants a Olot Negre

Ja tenim la llista de parrticipants, interessantíssim:

PETROS MÁRKARIS, ANDREU MARTÍN I CARLES QUÍLEZ seran alguns dels convidats.


OLOT NEGRE: TEMPS DE PARAULES
, continua desvetllant noms i activitats que es desenvoluparan durant les quatre setmanes del mes d'abril a la ciutat d'Olot que acollirà a nombrosos escriptors, estudiosos i aficionats al gènere negre-criminal.
Organitzat per l'Institut de Cultura de la ciutat d'Olot, la Biblioteca Marià Vayreda i coordinat per Àlex Martín Escribà, el Festival pretén abordar totes les disciplines del gènere i demostrar l'excel·lent estat de salut en què es troba actualment el gènere.
Si fa uns dies anunciàvem les activitats de la primera setmana del festival amb la presència de l'escriptor cubà
Leonardo Padura, el llibreter i agitador cultural Paco Camarasa, l'especialista Jordi Canal i la presència de taules rodones i concerts al llarg de tot el mes, durant la segona setmana comptarem amb la presència de l'escriptor grec Petros Márkaris, creador del comissari Kostas Jaritos que ens oferirà una conferència amb el títol Crim i delinqüència. Per la seva banda, Andreu Martín ens parlarà de la seva obra literària amb una ponència al voltant de la Realitat i ficció a la novel.la negra i continuarà la setmana amb el ja revelat Carles Quílez que sota el títol de Del periodisme a la literatura: la recerca de la no-ficció, ens sorprendrà amb alguns aspectes entre les estretes relacions de les dues matèries. Per tancar la temàtica entre ambdues disciplines l’última activitat de la segona setmana tindrà lloc el dissabte 17 amb la celebració d’una taula rodona amb la presència d’escriptors i periodistes com l’esmentat Carles Quílez,Mariano Sánchez Soler, Josep Torrent i Carles Monguilod entre d’altres.

Respecte altres activitats de la segona setmana cal destacar que com cada dimarts es projectarà una pel·lícula de cinema negre i policíac organitzat per la Filmoteca de la mateixa ciutat. Pel que fa als concerts de la segona setmana Dani Nel.lo, Santiago Suarez i Andreu Martín ens oferiran el concert "Un saxo negre". Al final de l'espectacle se servirà un còctel.
A part de les intervencions hi haurà sempre un col.loqui amb el públic.
Per a més informació podeu consultar la pàgina web: www.olotnegre.cat

dimecres, 3 de març de 2010

L'atmosfera negra mallorquina


La jove alemanya és una novel·la negra que, com fan les bones novel·les (negres o de qualsevol color) ens arriben amb el flaire suculent de l'atmosfera. Em ve al cap la famosa anècdota de Dalí durant els dies dels bombardejos a Madrid qui, preguntat (em pense que per Alberti) què salvaria del Museu del Prado, va dir: “L'aire que conté el quadre de Las Meninas de Velàzquez”.

Perquè l'aire que es respira en les aventures del detectiu Agustí Ferrà és l'alé que transpira Mallorca, Palma, més ben dit, el ser mallorquí. En efecte, La jove alemanya és una investigació al voltant de l'essència mallorquina. El mètode no pot ser més descriptiu: com un motlle que reflecteix el negatiu de la figura, la mallorquinitat ha d'eixir fora quan es contraposa a l'allau de visitants que han fet de l'illa un mirall turístic on es difícil reconèixer-s'hi. I com no, l'element germànic ací no podia faltar, com a factor predominant del canvi i com a element fonamental de la trama, amb viatge a Berlín inclòs.

El detectiu, que recorda al Lluís Arquer de Fuster, un reflex mediterrani del detectiu americà, està angoixat pels problemes de diners que podrien resoldre's amb la venda de la casa pairal a Sineu, escenari particularment Montalbanesc. En una de les reflexions al respecte aflora tota la força de les contradiccions que afligeixen l'illa i el protagonista i que, per una altra banda, conformen el personatge com un autèntic antiheroi de la més pura tradició negra. Delecteu-lo:
"Xerraren dels alemanys, del seu caràcter prepotent envers els altres, de l'enfrontament cultural i ideològic que s'ha produït entre ells i els mallorquins, de les culpes de cadascun a l'hora d'enfrontar-se a tota aquesta merda. Els doblers són els que manen. La manca d'una política nacionalista no excloent però sí enèrgica és el que ens fa mal i ens deixa al margen de qualsevol sortida digna. És com si tot fos permés excepte la història i la cultura heretada. Ens queda la llengua malmesa, els costums, les mirades; ens respecten els coquerrois, les gloses i les famoses ensaïmades. Però sobre tot ens sobren polítiques colonitzadores i salvatges, assassines i per això mateix menyspreables. Per tot això i per moltes més coses, li sabia tan greu a Agustí vendre la finca, “perquè si venem l'ànima, Aina, no ens queda altra cosa que la més absoluta misèria”.
Oi que es pot aplicar a altres territoris que coneixeu ben bé?
Sabem que Miquel Vicens Escandell ha continuat la saga amb La soledat del llibreter. La llegirem i la comentarem, no us càpia dubte.

Autors ebrencs

Sang Culé - Novel·la Negra: Entrevista a El Periódico


Jordi Pijoan-López: «Vam fer faules amb un Laporta polític i la realitat ens ha superat»

El Periódico 03-03-2010

Text: EVA MELÚS

El president del Barça amb aspiracions polítiques ha estat assassinat. Els detectius Espartac Garcés i Mulato Valdés busquen el culpable en un embolic de poder i diners. ¿Ho ha fet el cap de llista desplaçat, l’empresari que anhela el pastís televisiu o els ultres dolguts? Així arrenca Sang culé (Llibres de l’Índex), la novel·la negra de Jordi Pijoan-López i Manel Barrera, que avui es presenta a Abacus.

–¿Laporta s’ha de preocupar?–En el president de la novel·la hi ha gran part de Joan Laporta, però també de Joan Gaspar i de Josep Lluís Núñez. Els personatges són ficticis, encara que molt identificables.
–El seu mor després de saltar a la política, com planeja Laporta.
–Quan vam començar a escriure, l’estiu del 2008, no estava tan clar que ell es dirigís a la política. Hi va haver algun intent i vam exagerar.
–¡El van veure venir!
– És un personatge previsible, tan vanitós que si parla necessita públic. Vam fer faules amb un Laporta polític i la realitat ens ha superat.
–Segueixi endevinant... ¿Com li anirà?
–Ha negociat amb Esquerra i amb CiU, però és un home que necessita protagonisme. Només el podrà tenir en un partit nou com Reagrupament, però s’avorrirà.
–¿De debò?
–Vol ser president i és difícil en un partit petit. És un home de negocis que no perd el temps. Es pot deixar portar per l’eufòria, però quan li passa toca de peus a terra. Tornarà a les seves coses, que les feia molt bé.
–¿El futbol no és un bon trampolí?–Ningú pensa que als polítics els interessi tant el futbol, però van a totes les finals.
–¿I el Barça ve de guanyar-ne sis?
–Ningú elegeix un president de la Generalitat per guanyar sis copes.
–¡El profeta és vostè!
–El Barça és una projecció freudiana de Catalunya. Som un club patidor i una nació patidora. Guanyem, però ens sentim perseguits. Ho vam heretat del franquisme, quan el futbol era l’única forma d’expressió.
–Mostra un panorama corrupte. –Al futbol hi ha corrupció. Estaria bé fer-ne un assaig, però la intenció era entretenir. És la continuació de Tu no m’estimes, amb una mica de Tarantino i de la sàtira de Ferran Torrent.–Vaja, que volien provocar...
–Ens agraden els temes intocables. ¡Fins i tot el Barça de les sis copes! També s’ha de saber llegir.