divendres, 29 de gener de 2010

L'autor de la novel·la eterna El vigilant en el camp de sègol ens ha deixat

28/01/10

HA MORT L'ESCRIPTOR J.D. SALINGER, L'AUTOR DEL VIGILANT DEL CAMP DE SÈGOL

L'escriptor nord-americà J D. Salinger, autor de la novel·la El vigilant en el camp de sègol, ha mort als 91 anys.
Salinger va néixer l’1 de gener de 1919, a Nova York. La vida i la biografia de J.D.Salinger ha estat sempre envoltada de misteri. Es tracta d'un dels millors escriptors i autor de la fantàstica novel·la El vigilant del camp de sègol que ha captivat a molts adolescents de diferents generacions amb la història protagonitzada per Holden Cauldfield i que porta més de 65 milions d'exemplars venuts des de la seva publicació.
A mitjans dels anys 50 J D Salinger va decidir apartar-se del món.
Un conte llarg, Hapsworth 16, 1924, va tancar la seva carrera el 1965 quan va aparèixer a The New Yorker i la crítica va afirmar que era el pitjor que havia escrit. Malgrat la seva reclusió, Salinger havia comentant que seguia escrivint però per a ell.

dijous, 28 de gener de 2010

Comença una nova edició de Barcelona Negra


Barcelona s'endinsa en el fum del crim
[El Punt, 23 de gener de 2010]

X. Gaillard

La sisena trobada de novel·la negra de Barcelona, que tindrà lloc de l'1 al 6 de febrer, presenta una programació diversa amb 65 autors convidats i gairebé 20 taules rodones i debats, així com un conjunt d'activitats paral·leles. La màfia, la corrupció i, per suposat, la literatura seran alguns dels temes tractats. Per primer cop els organitzadors col·laboren amb la Filmoteca de Catalunya, on es passarà un cicle de cinema negre barceloní; també innoven amb l'ús de la plataforma Twitter per tal d'arribar al públic. La trobada pagarà tribut al vessant policíac de l'escriptor Terenci Moix i tindrà com a invitat estel·lar Ian Rankin, qui rebrà el cinquè premi Pepe Carvalho de mans de l'alcalde. Una exposició recorrerà la trajectòria artística del dibuixant de còmics Jacques Tardi.

El comissari de BCNegra i propietari de la singular llibreria barcelonesa Negra y Criminal, Paco Camarasa, va desvetllar ahir el programa complet de la quasi tradicional trobada hivernal de creadors i lectors de novel·la negra. A mitjan mes es va presentar un primer tast d'esperit policíac: la incursió a Twitter del certamen mitjançant una novel·la escrita a la xarxa amb capítols diaris. Des del 13 de gener, el periodista i escriptor Jordi Cervera ha anat conduint els lectors de la plataforma a través de la trama de
Serial Chicken, rocambolesca història que finalitzarà el 5 de febrer coincidint amb la conclusió de la trobada.

L'epicentre de la trobada serà l'espai de la Capella, on tindran lloc la majoria d'activitats. La llista de temàtiques que s'exploraran al llarg dels sis dies és variada. Es debatran les diferències i similituds entre la novel·la històrica i la d'intriga, s'examinarà el món de la corrupció –tot i que el cas Millet, com que està pendent de resolució, no podrà ser comentat– i es parlarà de la màfia, amb la participació de la periodista alemanya Petra Reski. La majoria de taules rodones giraran, no obstant això, al voltant de la narrativa. La secció internacional està capitanejada per Ian Rankin, qui rebrà el cinquè premi Pepe Carvalho en un acte especial al Saló de Cent de l'Ajuntament. Amb el guardó, que pren el nom de l'etern protagonista de les novel·les de Vázquez Montalbán, es reconeix autors amb una llarga trajectòria dins el gènere, i ha sigut atorgat en anteriors edicions a Henning Mankell i Michael Connelly. El novel·lista escocès participarà també en una conversa amb els experts Jokin Ibañez i Fermín Goñi. Debatran també la seva obra el consolidat John Connolly i Don Winslow, revelació de la temporada amb la seva novel·la El poder del gos, profunda crònica del narcotràfic entre els Estats Units i Mèxic. Aprofitant la temàtica, en la setmana següent a la trobada la Casa Amèrica organitza un conjunt de conferències al voltant de la narcocultura.

La reunió no oblida els valors nòrdics. Asa Larsson i Camilla Läckberg conversaran entorn la marcada presència femenina dins la novel·la negra; l'islandès Arnaldur Indridason és el convidat de la secció Illes Negres; i un debat amb els novel·listes Inger Wolf, James Thompson i K.O. Dahl demostrarà que hi ha literatura negra escandinava més enllà de Suècia. I també es repassarà la collita catalana de la narrativa policíaca en una taula rodona on participaran Sebastià Bennasar i Albert Salvadó, entre d'altres.

Mirades al passat

Terenci Moix va publicar dues novel·les negres als anys setanta sota el pseudònim Ray Morel. Aprofitant la reedició dels textos, se li dedicarà una taula rodona en record. Un altre homenatjat és Mario Lacruz, rellevant editor que va començar com a escriptor amb la novel·la El inocente. Els cent anys de la fundació de la CNT també inviten a la commemoració: un debat sobre les relacions entre novel·la negra i anarquisme. I com a novetat, la Filmoteca de Catalunya hi participa mitjançant un cicle de films policíacs rodats a la Barcelona dels anys cinquanta i seixanta, com
A tiro limpio o Los culpables.

Camarasa va assegurar que la trobada no seria possible sense «una xarxa de complicitats» i va agrair especialment la col·laboració de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona. En la setmana posterior al certamen, diferents biblioteques acolliran xerrades vinculades.




divendres, 22 de gener de 2010

Lloseta: off the record

Com quan parlàvem de les dificultats per les que passa l'edició en general i la novel·la negra en català en particular. S'hi parlà de l'erràtica política editorial, amb uns directius que es mouen més pels resultats econòmics que per una tasca de promoció cultural. N'eixiren a la llum els sotracs que els autors han de patir fins trobar un editor de confiança, les servituds a què es veuen sotmesos, com la de fer la gira de presentacions, inclús haver-les de pagar ells mateixos.

Després havíem de plànyer la deficient distribució de les editorials menudes, que és on es publica ara la major part de la novel·la negra catalana. Els llibres costa trobar-los, tot i anar a cercar-los a posta, i sovint no eixen de les caixes ni veuen la claror de la llibreria, o han de dormir els somnis dels justos sense que l'escalfor de la mirada dels clients caiga sobre les seues portades girades al sol, sinó condemnats a viure a reculons del món, amb l'única etiqueta del llom, minso i quasi anònim, en un prestatge massa alt o massa baix, inaccessible en qualsevol cas, esperant el trist destí de la devolució o la guillotina.

Trobàvem a faltar la política de les col·leccions ben fetes, aquelles fites mítiques de la Cua de palla o La Negra, on treballaren els mítics Pedrolo i Fuster. Sí, hi ha col·leccions, i ajuden moltíssim a la difusió del gènere, però tan disperses que amb prou feines se'ls nota entitat i on l'autoria autòctona, excepte casos il·lustres, no s'hi deixa veure massa. Falta posar número als exemplars de col·lecció i llançar-los amb una portada o un distintiu que els identifique com a novel·les negres.

Malgrat tot, s'hi respirava satisfacció per la vigoria de la novel·la criminal en l'actualitat i molta il·lusió a l'hora d'exposar els projectes, que anaven a caramull, i que a les trobades memorables com la de Lloseta s’ajuda a fer-ne germinar de nous.

dijous, 21 de gener de 2010

El bloc del mestre Andreu Martin


Ací teniu el bloc de l'autor referència de la novela negra actual. No us el podeu perdre.




http://andreumartin.wordpress.com

dilluns, 11 de gener de 2010

Lloseta negra: la lliçó del mestre

Andreu Martín, s’envestia amb la seua condició de guru de la novel·la negra per abordar la seua Lliçó Magistral amb un canònic “Estimats germans...” i és que era diumenge, hora de missa de dotze. La celebració del misteri de l’escriptura, on el mestre transmet la seua saviesa als fidels, tingué l’efecte eucarístic de compartir la comunicació de la revelació que havia anunciat dos dies abans. I efectivament, al tercer dia la parròquia entregada va ser testimoni de la transfiguració de la Veritat. Però, ja sabeu com domina el mestre les entreteles del suspens, els iniciats haguérem d’esperar fins al final per veure la llum.

Com feia l’inefable Quim Monzó quan es remuntava als grecs per explicar l’origen de qualque cosa, Martí també va viatjar a la Grècia clàssica, però no per buscar l’argument d’autoritat, sinó per carregar-se’l. Que no, que la novel·la negra no comença amb Èdip. I jo que pensava que aquesta era la primera i més perfecta novel·la negra perquè el detectiu és el mateix asassí. Així comencen les adhesions incondicionals, trencant-se-li a un els esquemes més arrelats.

Que no, va dir Andreu, que la novel·la negra comença amb Poe. L’escriptor americà, turmentat per la vastitud del món i la seua inabastable complexitat, un ésser atabalat pel misteri de l’existència que va voler exorcitzar amb alcohol, les drogues i l’esoterisme, un bon dia, potser incapaç de reconstruir-se a si mateix després d’una monumental ressaca, va decidir assentar el cap, casar-se i habitar una casa. I és aquí on apareix la mirada racionalista que dissipa la boira espiritista. Escriu Els crims de la rue Morgue, La carta robada, L’escarbat d’or i el Misteri de Marie Rouget, relats on el misteri es pot explicar per mitjans racionals i un exercici deductiu. És la mirada que inspirarà després els detectius Sherlock Holmes o els d'Agatha Christie en el que es ve anomenant la novel·la de misteri o novel·la enigma.

Després creuarà l’oceà i amb autors de la talla de Hammet i Chandler prendrà contacte amb la realitat, on el crim organitzat estableix dominis impensables a Europa. El detectiu recorre la misèria i la sordidesa d’una societat implacable amb el dèbil i la novel·la es fa social. Es fa negra.

Però no penseu que una novel·la és negra perquè s’implique socialment i denuncie les injustícies dels poderosos. Una novel·la negra, el primer de tot ha d’estar ben escrita.

En què consisteix la construcció modèlica de la novel·la negra? Doncs en saber plantejar al lector el joc d’un misteri que s’ha de resoldre per procediments analítics i racionals i on el lector ha d’entrar no sols per satisfer la seua curiositat, sinó per sentir-se'n partícep, amb l’exercici de la seua intel·ligència, del joc intel·ligent de símptomes, pistes i deduccions lògiques que acaben amb la composició lògica d’un mosaic que explica el problema plantejat. I en el procés, evidentment, hem de descriure l’entorn, les relacions socials, de domini i alienants que determinen els personatges i les respostes als conflictes. Ha d’aparéixer-hi la crònica social, més o menys realista, més o menys truculenta, però sols com background del joc entre autor-lector.

I ací ve la revelació quasi divina. Conta Andreu que a Xile li van fer una pregunta que el va empipar, perquè no va saber respondre. –És Hammet i Chandler novel·la negra? –I tant –va respondre sense pensar-s’ho massa. Però sabent que havia estat una resposta per eixir del pas, la pregunta el va estar rondinant tota la nit, fins que se li va fer la llum, se li va aparéixer la Immaculada Concepció i va veure. Sí, va veure que Hammet i Chandler, considerats els pares de la novel·la negra, haurien de situar-se dins de la categoria de la novel·la enigma. Tal volta per això llegim en una de les novel·les de Martín amb més contingut metaliterari, Amb els morts no s’hi juga, que no es pot buscar realisme als diàlegs de Chandler, més propis d’un guió surrealista dels germans Marx, que és d’allò més formulístic trobar el culpable sempre en la dona, eixa femme fatale equiparada funcionalment així al majordom de les novel·les d’Agatha Christie.

I és que la concepció del joc és fonamental per comprendre la narrativa de Martín. Aquest hi va portar l’anàlisi psicoanalític com a un joc semblant al que es proposa la novel·la negra: explicar-se per medis racionals determinants comportaments i reaccions, un instrument indispensable que s’afegeix al sociològic per comprendre el Mal i les seues manifestacions. Perquè en realitat del que parla l’autor és de les seues pròpies pors i angúnies. En principi la por és, per preventiva, beneficiosa. Posava l’exemple de la paranoia com a una reacció psicològica de supervivència: tots ens agafem la cartera quan se’ns apropen dos homes en el metro atapeït, i si no ho fas: estàs dient-los que et roben. Ara, una altra cosa diferent és pensar que tots et persegueixen, aleshores allò que era benèfic agafa tintes de patològic. La maldat produeix por, siga perquè la patim o la provoquem perquè perilla la nostra seguretat, siga perquè ens veiem amenaçats per la maldat. La por és l’element generador que produeix reaccions violentes, que al mateix temps produeix més por i més violència. Això inevitablement apareix a les novel·les. L’autor, diu, és una màscara, amb la qual manifesta les seues pors a través dels personatges i les situacions. I la màscara és més opaca quanta més voluntat hi ha de confessar-se obertament.

Així que –i és una antófona pròpia– cerqueu l’autor en les seues novel·les, no pas a les seues memòries.