dimecres, 29 de juliol de 2009

Crítica Negra. Antípodes

Antípodes
Maria Antònia Oliver
Edicions La Magrana. Col·lecció La Negra, 1988

Continuem els comentaris de lectures amb la interessantíssima Antípodes de Maria Antònia Oliver, la segona novel·la de la sèrie de la detectiva mallorquina Lònia Guiu, la primera de les quals és Estudi en lila , de 1985 i l'última El sol que fa l'ànec, de 1994, totes tres publicades en la col·lecció La Negra de La Magrana.


La col·lecció La Negra fou una fita per a la novel·la negra catalana, així com la col·lecció de La Cua de Palla, dirigida per Manel de Pedrolo, fou per a la novel·la negra en català d'autors americans, un element clau en l'elaboració d'un registre literari que, segons Carles Biosca, amb el temps s'ha revelat apte no tan sols per a la creació literària i la traducció, sinó també per a produir o doblar pel·lícules de temàtica policíaca o criminal.


La Negra, dirigida per Jaume Fuster va començar la seua tasca al 1986 i fins 1998 va publicar 61 títols, en la gran majoria d'originals en català. De fet el primer títol fou una novel·la d'aquest autor consagrat del gènere, Sota el signe de Sagitari i alberga la trilogia negra de la seua dona, Maria Antònia Oliver, a més d'autors consagrats avui, com Andreu Martin, Pedrolo, Antoni Serra, i traduccions de Vian, Macdonald, Himes, Greene o Cardoso Pires.


Maria Antònia Oliver realitza a Antípodes una excel·lent presa de consciència que es focalitza en la seua detectiu, Lònia Guiu, en diferents polaritats. Una n'és la seua condició de dona que és adquirida quan sent a les seues carns l'explotació que com a objecte sexual o pura mercaderia exerceixen sobre les dones màfies amb la protecció policial o l'aquiesciència social que perpetua un rol supeditat al mascle.


L'altra vessant, i no menys important, és la presa de la seua condició de mallorquina, encetada paradoxalment a Austràlia, l'altra illa gran, que als antípodes li descobreix la seua, la petita, i en tornar a Mallorca la redescobreix com una terra malmesa per les corporacions turístiques, l'avidesa dels quatre espavilats que se'n fan gros el pap i el papanatisme dels illencs que encara creuen en allò del progrés a tota costa. Aquesta conscienciació queda resumida en aquestes belles paraules al voltant de la Cala Mura, on s'hi vol construir: ”Si va a dir ver, jo tenia tan poques vel·leïtats ecologistes com en Miquel, però quan vàrem arribar al bell mig d'aquell illot despullat, petit, desemparat, se'm va despertar l'instint maternal que no havia tingut mai i vaig fer com un jurament a la mar que l'envoltava: ningú no li posaria la mà damunt”.


En definitiva, una presa de consciència que reposa sobre la base heroica d'aquells detectius clàssics per als quals no hi ha claudicació davant una investigació que es tanca en fals, ni podran deixar passar per alt una injustícia. Tot contant amb un nervi i un ritme exemplars i la màgica sonoritat de la rica i exòtica variant mallorquina de la llengua.

Per consultar l’índex http://www.l-h.cat/utils/obreFitxer.aspx?Fw9EVw48XS4nRreNOE37scq0oQAKKga6eDALHFaGHjQqazB

dissabte, 25 de juliol de 2009

Estem als recomanats per aquest estiu a les biblioteques de Barcelona

Estiu 2009
Recomanacions de novel·l
a

Diferents propostes de lectura del gènere de novel·la i narrativa per a aquests dies d'estiu, ja sigui per a regalar o regalar-vos.

Biel i Albiol, Ricard. Potser perquè érem nens. Badalona: Ara llibres, 2009 Aquesta és la història d'una transformació. De la relació entre dos germans a través de la mirada innocent, i a estones malèvola, del príncep acabat de destronar a qui el sentiment d'odi envers la seva germana acabada de néixer el fa prendre consciència de tot allò que l'envolta: de la precarietat familiar, de les infidelitats i les venjances que hi tenen lloc i de la seva gradual desintegració.Una història colpidora però plena de moments tendres i esperançadors, narrada amb ambició i seguretat. Premi J. M. Casero 2008.


Borau, Dolors. Com una pedra.. Barcelona: Columna, 2009. Després de la tèrbola mort del pare, ja fa vuit anys, i de la dimissió de la mare, que vegeta en una residència, l'Anna s'ha fet una rutina de relacions amb els seus veïns i amb els companys de la facultat de Medicina. Una rutina que la du a sentir-se com una pedra, com diu la cançó que li torna sovint a la memòria. Inevitablement, l'amor, la llar, la vocació, tot sembla entrar en crisi alhora. Sotmesa a la pressió de la vida diària, és conscient que no descobrirà altres horitzons si no assumeix el pes del seu passat i s'accepta a si mateixa.Amb una àmplia galeria de personatges, Dolors Borau retrata de manera penetrant la populosa solitud urbana en la seva primera novel·la. Així, confirma aquell "ofici fruit de la maduresa, un saber ordenar la informació al lector" (Avui) que va dur la crítica a sostenir de la seva obra Taula reservada que és "un dels debuts narratius més prometedors", el qual "no es queda en el testimoni personal, és literatura en tota regla" (La Vanguardia).


Cutillas, Abel. La mort de Miquel Bauçà. Juneda: Fonoll, 2009. Si néixer és començar a morir, Miquel Bauçà va començar a morir el set de febrer de l'any 1940. Els anys immediatament anteriors, un munt de compatriotes seus havien perdut la vida a la Guerra Civil, Educat i respectuós, va deixar que tota aquella gent acabés de morir per començar ell. Començar i acabar són dues coses que en el món de Miquel Bauçà no van ben bé en l'ordre habitual. Fins que la vida de Bauçà no es va acabar, al final del 2004, la descoberta de la seva obra per part del gran públic no va començar. Mai abans de la seva mort no hauria pogut ocupar els prestatges privilegiats de les llibreries que ostentà durant les setmanes posteriors al seu òbit. Va ser la mort, una terrible mort, allò que li donà la fama. Abel Cutillas i Alberich (Vinaixa, 1976) és llicenciat en història i en filosofia per la Universitat de Barcelona. Ha publicat el recull d'aforismes Viure mata (en aquesta mateixa editorial, el 2006) i l'assaig Pensar l'art. Kant, Nietzsche, Tàpies, Bauçà (Angle Editorial, 2006).

Martí, Núria. Hores prohibides. Badalona: Ara llibres, 2009. A principis del segle XX, una dona jove viu una passió prohibida, un enardiment que no havia sentit mai abans i que la trasbalsa tota. On la conduirà aquest amor? Quan la seva vida fa un gir inesperat, haurà de ser valenta per tirar endavant. Religió, sexe, sentiment i dolor marquen l'existència de Caterina en una època que les emocions es callaven i els pecats mataven. Una precisió mesurada, una elegància literària única i una tècnica narrativa sorprenent ens demostren que ens trobem davant d'una jove promesa en català.

Robles, Andrea. La visita del vent. Gandia: Riublanc, 2009. Jordi Lleonard, el Sotinspector de la Policia Judicial amb inquietuds literàries, afronta aquest primer cas amb la perplexitat del neòfit, però també amb l'atribolada consciència d'estar donant tombs pel rerefons de la realitat.La mort d'un vell nazi en una urbanització de Calp desencadena una trama on el narcotràfic i la corrupció policial faran surar un seguit de personatges foscos i complexos en la seva solitud. Tot no és el que sembla, i una vegada s'ha encetat la mecànica cega del poder, les persones no són més que peons que es sacrifiquen sense embuts en un joc sinistre de víctimes i de botxins del que ningú, ni el mateix investigador por fugir-ne.

Vila, Eloi. L'any del senyor. Barcelona: Alisis, 2009. Aquesta és la insòlita i meravellosa història de Biel Freixa, un jove picapedrer de Ripoll que, traït i amenaçat de mort, ha de salvar la seva vida i la d'aquells que estima acomplint una perillosa missió molt lluny de les seves terres. Però Qurtuba (Còrdova), capital del califat, seu de la biblioteca més grna del món i paradís dels sentits, l'ambigüitat i els secrets... és també una ciutat plena de lladres, espies i assassins. L'Eloi Vila fa la seva primera incursió en el gènere narratiu amb aquesta novel·la. Història d'aventures molt especial ambientada en la Catalunya medieval, que enganxa des de la primera pàgina i ha generat gran entusiasme.


Busqued, Carlos. Bajo este sol Tremendo. Barcelona: Anagrama, 2009. Cetarti està enfonsat en el no res. Sense feina ni propòsit, passa els seus dies tancat veient la televisió i fumant porros fins que un desconegut li informa que la seva mare i el seu germà han estat assassinats a trets. Viatja a Lapachito, el derruït poble on vivia la seva mare, per fer-se càrrec dels cadàvers. Allà, coneix Duarte, antic militar, marmessor i amic de l'assassí de la seva mare, i a Danielito. El camí de Cetarti inclourà els nyaps il legals per cobrar una assegurança i la nebulosa complicitat en els foscos negocis de Duarte. És una novel·la poderosa, sense reflexions psicològiques ni massa dades concretes del perquè de l'anestèsia emocional dels seus protagonistes, que recorda el territori d'algunes pel·lícules dels germans Coen. Està construïda des del relat de les accions d'aquests outsiders gairebé absoluts, sense gestos generacionals ni discursos ètics o polítics sobre la tortura, el crim, la culpa, el buit existencial o la història recent del país. I, tanmateix, aquests temes afloren a la trama, colpejant la narració com xoquen els insectes contra el parabrises dels cotxes que condueixen Cetarti, Duarte i Danielito en els seus viatges al no res.

Cercas, Javier. Anatomía de un instante. Barcelona. Mondadori, 2009. Si Soldados de Salamina narrava la Guerra Civil a través d'una mirada, Anatomía de un instante conta la transició a través d'un gest: l'instant en què Adolfo Suárez va romandre assegut la tarda del 23 de febrer de 1981, mentre les bales dels colpistes brunzien al seu voltant en l'hemicicle del Congrés dels Diputats i tots els altres parlamentaris - tots menys dos: el general Gutiérrez Mellado i Santiago Carrillo- buscaven refugi sota els seus escons. L'obra funciona en realitat com una escenificació coral d'un moment històric decisiu, una gran coreografia de personatges famosos i anònims, principals i secundaris, convocats a la seva hora més difícil. Cercas insisteix que la seva intenció és que s'entengui el cop, que ho entenguin un xinès i un espanyol de 18 anys. "He volgut que sigui com un thriller, encara que sapiguem al final", "Aquest llibre és la crònica d'aquest gest i la crònica d'un cop d'estat i la crònica d'uns anys decisius en la història d'Espanya. Aquest llibre és un llibre inclassificable. Un llibre únic". afegeix. Anatomía de un instante és una lectura irresistiblement compulsiva. Un relat vibrant, tens i detallat que es comença llegint com una novel la policíaca i s'acaba llegint com una novel·la de terror.


Hériz, Enrique de. Manual de la oscuridad. Barcelona: Edhasa, 2009. Víctor Losa, hereu d'una llarga tradició d'il·lusionistes, ha après i practicat l'art de la desaparició durant anys, fins arribar a ser el millor mag del seu temps. La màgia és la seva vida. Tanmateix, l'atzar li depara una sorpresa contra la qual res no podrà el seu talent: de sobte el món s'entesta a desaparèixer de la seva vista. El mag haurà llavors iniciar un viatge a les profunditats de si mateix, convertir-se en un nou Víctor Losa, aprendre una altra manera de relacionar-se amb la vida i acceptar que aquesta vegada la màgia no n'hi haurà prou per treure'l del compromís. L'autor de Mentira, guardonada amb el premi Llibreter el 2004 i que va tenir un gran èxit internacional de crítica i públic, ha creat el Manual de la oscuridad una novel·la perdurable i extraordinària, que sorprèn com un espectacle de màgia i commou com la vida mateixa . Una novel la que cap lector no hauria de perdre's.

Neuman, Andrés. El viajero del siglo. Madrid: Alfaguara, 2009. El viajero del siglo és un ambiciós experiment. Proposa tornar a mirar el segle XIX amb la perspectiva del XXI. Cercant una posada per passar la nit, Hans deté el seu cotxe de cavalls en Wandernburgo, una ciutat entre Saxònia i Prússia. Es queda un dia més i, al següent a la Plaça del Mercat, es fixa en un ancià que toca l' orguenet. Emocionat per la música, s'acosta a deixar una propina i a conversar amb ell. Aviat entaulen amistat i l'estada de Hans s'allarga indefinidament. En una recepció de personalitats i famílies importants, coneix uns apassionats contertulis i, sobretot, a Sophie, la filla d'un d'ells. Encara que la jove està compromesa, sorgeix l'amor que amenaça un emmascarat assassí que voreja la ciutat. El viajero del siglo és un diàleg entre l'Europa de la Restauració i els plantejaments de la Unió Europea; entre l'educació sentimental actual i els seus orígens, entre la novel la clàssica i la narrativa moderna. Comparant el passat i el nostre present global, el relat analitza els conflictes actuals: l'emigració, el multiculturalisme, les diferències lingüístiques, l'emancipació femenina i la transformació dels rols de gènere. Tot això en un intens argument, no exempt d'intriga i humor, i amb un estil trencador que ofereix a profunds assumptes una sorprenent trama.

Paz Soldán, Edmundo. Los vivos y los muertos. Madrid: Alfaguara, 2009. Els joves habitants de Madison han construït un món d'aspiracions truncades, secrets inconfessables i passions desfermades. En un breu espai de temps les morts de diversos adolescents convertiran l'aparent harmonia del poble en quelcom proper una maledicció. A partir d'aquests fets reals, Edmundo Paz Soldán construeix una novel·la d'un gran impacte emocional, un retrat descarnat de la violència en una societat que es creia triomfadora. Crua, directa i desproveïda d'artifici la narració ens va conduint, de la mà dels seus protagonistes, per un camí sense retorn al costat més fosc de les relacions i del desig.

Boston, Bruce. El guardián de almas. Madrid: La factoría de ideas, 2009. En aquest futur tecnològic totalitari, l'adequació dels subjectes a la societat es mesura amb l'ajuda d'un ciberescàner capaç de traçar els detalls d'una vida en forma d' holografia. Cada vida es materialitza com un entramat de línies de colors que adopta la forma d'una flor ... però la matriu de Richard Thorne té un aspecte més semblant a una embolic de males herbes. Aquesta és la seva història, explicada a manera d'informe pel guardià d'ànimes Sol Thacher, un dels responsables de trobar i reeducar els subjectes anòmals d'aquesta societat a cavall entre Un món feliç i Desafío total, en un relat que capta les misèries i la increïble capacitat creativa de l'ésser humà. Bruce Boston és un poeta, autor de més de cent relats i de dues novel·les. Tant la seva poesia com la seva obra narrativa exhibeixen una gran varietat d'estils i temàtica.


Chevalier, Gabriel. La por. Barcelona: Quaderns Crema, 2009. Chevalier, Gabriel. El miedo. Barcelona: Acantilado, 2009. La por de Gabriel Chevallier és un testimoni directe de la Primera Guerra Mundial. Amb aquest llibre, que Chevallier va publicar l'any 1930, l'autor va ser acusat de promoure un esperit antipatriòtic. Fins el dia d'avui havia estat ignorat però ara es faran diverses traduccions perquè arribi arreu d'Europa. Daniel Bezsonoff : "Ara que s'esmenta tant el deure de memòria, és hora de rellegir aquest clàssic oblidat. Us emocionaran i enriolaran alhora aquestes evocacions inoblidables, aquesta empatia amb els soldats. Ja sé que aquesta és una paraula que cal fer servir amb tanta precaució com la dinamita, però ens trobem davant d'una obra mestra incontestable. He descobert en Chevallier el poeta còmic i desesperançat d'una generació sacrificada. Com ho deia Pierre Dac, "l'humor és la cortesia de la desesperança".


Coe, Jonathan. La lluvia antes de caer. Barcelona: Anagrama, 2009. Rosamond ha mort. Tenia setanta-tres anys, patia del cor i s'havia negat a operar. Després de l'enterrament, el testament. Rosamond mai no es va casar ni va tenir fills, i la seva herència haurà de repartir-se entre Gill i David, els fills de la seva germana, i Imogen, una gairebé desconeguda, que Gill va veure una vegada, fa més de vint anys, en una reunió familiar. Era una nena rossa i cega de set anys, estranya i encisadora, que va seduir tots els convidats. Gill troba diverses cintes de casset que Rosamond ha gravat i una nota on li diu que les cintes són per Imogen, i si no la troba, que les escolti ella. Després de buscar sense èxit a la elusiva jove, Gill i les seves dues filles tornen a sentir la veu de Rosamond que, recolzant-se en la minuciosa descripció de vint fotografies, explica una història de mares i filles que va des dels anys quaranta fins al present, tres generacions de dones lligades pel desig, la culpa, la crueltat, l'ambivalència dels seus afectes ...



Hall, Oakley. Warlock. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2009 Narrada amb una força inusitada i amb una qualitat literària que la situen molt per sobre del western habitual, Warlock retrata un lloc mític, paradigma de la ciutat fronterera, en què la violència de l'encara jove Amèrica de finals del segle XIX serveix d' escenari no només dels valors més primitius de l'home, sinó també dels més elevats. Agost de 1880. La canícula i la densa boira desdibuixen els contorns de la ciutat fronterera de Warlock, un lloc orfe de llei on el robatori, les baralles i el crim estan a l'ordre del dia. El lloc d' ajudant del xèrif pesa com una maledicció sobre qui s'atreveix a ocupar-lo; pocs tenen el valor d'intervenir en les batussa entre miners borratxos i tramposos, i menys encara d'enfrontar-se a la banda de lladres de bestiar liderada per Abe McQuown. Però un nou pistoler ha arribat a la ciutat. Armat amb els seus Colt Frontiers d'or, Clay Blaisedell accepta el repte que li ofereix el Comitè de Ciutadans de ser el nou comissari de Warlock. Però potser el seu temple i els seus revòlvers no siguin suficients per implantar l'ordre en una ciutat que devora un home cada matí. Pocs com Oakley Hall van saber reflectir l'esperit d'una nació forjat a ritme de duels al sol, rondes de whisky, vincles d'amistat indestructible i odi fins a la mort. Warlock, autèntica peça de culte que transcendeix els límits del gènere literari en el qual s'inscriu és això i molt més.




Morrison, Toni. Una benedicció. Barcelona: Ara llibres, 2009Morrison, Toni. Una bendición. Barcelona: Lumen, 2009 A la Nordamèrica del sud i colonial de finals del segle XVII, una dona negra lliura com a penyora Florens, la seva filla de vuit anys, per salvar-la del seu cruel i violent amo. Però aquest subtil acte de misericòrdia serà difícil d'entendre a la petita, que creix en una plantació de sucre a cura d'altres esclaves i es fa dona intentant exorcitzar, sense èxit, l'abandó al qual la va condemnar la seva pròpia mare. La noia recorre un llarg camí per trobar l'home lliure del qual està enamorada.L'última novel·la de Toni Morrison és una profunda història d'amor, sacrifici, injustícia i superació. Sobretot incideix en l'afany humà de posseir l'altre i tot el que l'envolta.

http://www.diba.cat/biblioteques/especials/estiu2009/novela.asp






divendres, 24 de juliol de 2009

Estem al prestigiós club de Bennassar

CALAMARS A LA CATALANA
Un espai de trobada per a la novel·la negra en català
divendres, 24 / juliol / 2009

ANDREA ROBLES OBRE LA LLISTA NEGRA
M'acaba d'arribar per correus la novel·la "La visita del vent", d'Andrea Robles, que edita riu blanc. Al darrera del nom s'hi amaguen Maria Teresa Enrique i Gregorio Royo. He començat a llegir-la i no passarà d'aquest cap de setmana. Té una bona pinta fantàstica...i des de fa temps amb l'Àlex Martin havíem pensat fer una llista de novel·les negres catalanes publicades des de l'any 1999 cap endavant (la majoria de les altres estan al seu llibre, Catalana i Criminal), per tal de tenir un bon llistat el més complet possible i que no se'ns perdin els llibres publicats per petites editorials de tot el país. Aquesta és una feina que en el darrer temps està fent molt bé Inductor Verd, però es tracta simplement d'una llista amb títol, autor i editorial, o sigui que si teniu propostes per a la llista, passau-les. L'obre aquest llibre.1-La visita del vent. Andrea Robles. Riu Blanc, 2009.

http://novelanegracatalana.blogspot.com/2009/07/andrea-robles-obre-la-llista-negra.html

dimarts, 21 de juliol de 2009

Crítica de Safor Guia


Delitos internacionales en paraísos locales



Andrea Robles La visita del vent 2009 Riublanc, col. Besllum safor guia_10/06/2009



Asesinatos, criminales nazis, tráfico de drogas y corrupción policial son los ingredientes que se combinan en este libro que se adapta con maestría al género de la novela negra.



Bajo el seudónimo de Andrea Robles, Maite Enrique y Gregori Royo construyen un relato que arrastra a su protagonista, el subinspector Jordi Lleonard, a una aventura por diversos escenarios como Gandia, Oliva, Calpe o Marbella. El asesinato de un antiguo nazi en una lujosa urbanización de Benissa precipita la investigación policial en torno a los negocios sucios de la víctima, incluido el adoctrinamiento de un grupo neonazi.




El argumento toma como referencia la crónica periodística de sucesos y banquillos, y los personajes se inspiran en aquellos que llenan la actualidad mediática, aunque marcados por un pasado que precipitará los acontecimientos con consecuencias insospechadas.




Libro cedido por la Llibreria Ferrer

dilluns, 20 de juliol de 2009

Huracà Larsson

L'autor no amaga dades fonamentals per a endevinar qui és el dolent



Comentari de la novel·la Els homes que no estimaven les dones per Francesc Morant




MILLENNIUM, una trilogia d'Stieg Larsson: Els homes que no estimaven les dones, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina, i La reina al palau dels corrents d'aire.



STIEG LARSSON (Suècia, 1954-2004).
Periodista i corresponsal de guerra, expert en grups de l'extrema dreta, va participar, a mitjan dels 80, en la fundació del projecte antiviolència Stop the Racism i, en 1995, en l'Expo Foundation, de la revista de la qual, Expo, fou director. Plenament compromés contra tot tipus de violència, va escriure diferents llibres d'investigació periodística sobre els grups nazis del seu país i sobre les fosques connexions entre l'extrema dreta i el poder polític i financer.
Va ser un entusiasta del gènere negre i la ciència ficció.




Els homes que no estimaven les dones (Col·leció Clàssica. Columna Edicions).
Mikael Blomkvist, periodista, encausat per una querella per difamació i calúmnia, rep, del poderós empresari Henrik Vanger, l'encàrrec d'investigar la desaparició, temps arrere, de la seua neboda Harriet Vanger. Mikael accepta l'encàrrec i, amb l'ajuda de Lisbeth Salander, una dona socialment inadaptada, incontrolable, plena de tatuatges i piercings, amb una memòria fotogràfica i grans coneixements informàtics, comença a investigar.



A la novel·la podem trobar, sense oblidar-nos de la família Vanger, tres grups de personatges. Per un costat, hi ha els empleats de la revista Millennium (on treballa Mikael i de la qual és propietari), per un altre els de l'empresa de seguretat Milton Security (on treballa esporàdicament Lisbeth) i, finalment, el col·lectiu de policies.
Es tracta d'una història complexa, d'una bona trama amb multitud de personatges, alguna d'ells brillants, a cada un dels quals l'autor dedica l'espai adequat. Entre tots ells cal destacar el peculiar i captivador personatge de Lisbeth Salander, el qual va atraient el nostre interés i adquirint cada vegada més força segons avança la novel·la.
Una qualitat positiva de la novel·la és que no amaga dades fonamentals per a endevinar qui és el dolent. L'autor ens presenta de forma honesta la trama i, de fet, disposem, al mateix temps que els protagonistes, de totes les dades per a desembolicar la història.
En resum, una bona novel·la en la qual allò que se'ns conta interessa i sorprén, amb un bon argument, ben desenvolupat, amb uns personatges ben definits i un llenguatge generalment directe i àgil.

dissabte, 18 de juliol de 2009

Presentació a Gandia

La visita del vent passà per Gandia





Agraïts amb Robert, ací teniu les fotos de l'acte de presentació al Casal Jaume Primer de Gandia.



Alícia Izquierdo, patrona de la Fundació, va ser l'encarregada de presentar la novel·la negra "La visita del vent", llibre ambientant a les nostres costes sobre el món de les màfies i els grups nazis.



Els autors presentaren l'entrellat de la idea de la novel·la, el perquè del títol i l'explicació de pseudònim d'Andrea Robles.



Després de signar una fila inacabable d'exemplars, vàrem unir-nos al refrigeri amb el grup selecte d'amics, una delícia que esdevenia en plaer absolut amb el cava fresquet i la brisa del capvespre que s'escolava pel balcó del Casal.

dissabte, 11 de juliol de 2009

La visita es presenta a Oliva

J. Lluís Roig. "La visita del vent representa un exercici de normalitat"







El poeta i novel·lista oliver Josep Lluís Roig manifestà la seua satisfacció per trobar al panorama de la literatura valenciana una novel·la negra escrita en valencià i on els seus personatges s'expressen en la nostra llengua "com passa a la resta de les altres literatures del món, per aquest motiu l'aparició d'aquesta novel·la és un símptoma de normalitat per a la nostra llengua".



Josep Lluís Roig, qui presentà a la biblioteca d'Oliva els autors de La visita del Vent, amb el pseudònim d'Andrea Robles, ressaltava el fet de trobar escenaris coneguts en la trama de la novel·la, com Calp, Benissa o la ciutat de València, "algun restaurant de la qual havia visitat", i es proposà fer una altra lectura de la novel·la, aquella que es fa com si fos una guia turística que et porta per llocs coneguts i d'altres no tant amb l'ajut de la trama.



En acabat s'oferí una picadeta als amics i seguidors dels autors al magnífic i fresc pati de la Biblioteca, on entre coca i coca i copes del rosat Torre Oria, vam passar el millor del vespre.